L’etimologia, concepte que es refereix a l’estudi de l’origen de les paraules, d’adolescentpodria semblar a primer cop d’ull que ve de dolor, de doldre. Com si passar per aquesta etapa de la vida fos un suplici. Doncs no, aquesta paraula ve del llatí adolescere que vol dir créixer, desenvolupar-se. Adult per la seva banda té la mateixa arrel i es pot traduir com el que ja ha crescut. Doncs queda clar que els adolescents estan en el moment de creixement per excel·lència, un moment de descobriment, d’obertura al món, de saber qui són, d’on venen i plantejar-se què volen. Són moments d’il·lusió i dubtes pel futur, de preguntes sobre què vol dir ser adult, preguntes que no volen ser respostes immediatament.
Per això els adolescents fan pinya, una intensa i vital pinya per mirar de treure’n l’entrellat. L’altre dia una noia de 16 anys em deia: - jo crec que alguna cosa no va al món, que alguna cosa està malament.- Això si és un bon començament per l’adolescència, una pregunta sobre el món, en realitat sobre el seu món. Però no ho deia perquè jo li respongués, ho deia perquè ho volia descobrir. Volia descobrir, cosa ben difícil, a què treu cap el món. Potser per això penso que és l’època on la filosofia, l’amor el saber, té molt de sentit. Són preguntes que tots ens hem fet i que tots tenim dret a escoltar possibles respostes.
Deixem un ampli espai per a la descoberta i fem-los tocar de peus a terra quan ho necessitin. Ens demanen que hi siguem relativament, lligats per ells amb un fil prim que mai s’ha de trencar del tot.
Juny 2016