Totes les cases haurien de tenir per llei un paquet de folis. I us preguntareu perquè. Doncs perquè un paquet de folis representa la possibilitat de diverses coses. La blancura dels seus fulls obre la possibilitat de crear, imaginar, expressar, construir, modelar, escriure, dibuixar, pintar. Qualsevol d’aquests verbs son verbs de projecció, de plasmar el que som, volem o tenim desig de fer. D’altra banda sabem de l’horror que representa la buidor d’un full en blanc. Els escriptors, els pintors, els que volen crear alguna cosa, es trobem sobint amb aquella sensació de tenir totes les possibilitats en la blancor i s’han de posar a moure el pensament, la imaginació, la creativitat. Però això és bo, molt bo i s’ha d’expressar el valor que té als petits. La dificultat de començar de zero alguna cosa, ara que tot bé molt ben presentat, és un bon aprenentatge per veure-hi més clar. Tot està per fer i tot és possible pot semblar una exageració (i potser ho és), però expressa les virtuts del full de paper. Tenim a ma multitud d’objectes més o menys tecnològics que ens aparten del foli, que ens ilusionen perquè creiem que la buidor no existeix, que l’aborriment (sensació que reclama un altre text) es pot suplir amb un clic o un cloc. Llavors enfrontar-se amb el foli en blanc és sens dubte un acte de valor i un acte de subjectivitat, de quelcom que surt d’un mateix i va cap enfora. Plasmar a la celulosa del paper alguna cosa ja parla d’un, ni que sigui una taca, això crec jo ja és un acte de cultura i de creativitat.
Setembre 2018