Ens sentim com una roca, ens sentim que ho podem tot i de cop ens trobem amb una paret inesperada que ens fa sentir vulnerables. El control sol ser només una il·lusió i pot ser una gran font de esconeixement.
Perquè si volem controlar, apartem del camp de visió tot allò que ens destorba
i és precisament això el que pot ser més interessant. Efectivitat i eficiència per desmarcar-nos de l’error, eliminar les variables estranyes per veure només l’objecte d’estudi, les xarxes socials per
emocionar-nos d’amagat i mostrar només allò que ens interessa. L’esser humà es passa la majoria del temps provant d’amagar allò que el fa més vulnerable i fent-ho es perd certa expressivitat. No vull defensar la ingènua espontaneïtat, que tampoc és això, però vull donar a entendre una altre dimensió més enllà de la por a ser vist en falta. L’acudit, el lapsus, algun somni sorprenent, són moments subjectius que ens fan sentir vulnerables i també divertits. El psicoanalista austríac Sigmund Freud se’n va fer un fart de parlar d’això, us proposo durant aquest estiu llegir per exemple La interpretació dels somnis*, un llibre pler de literatura i saber. Com deia Freud, els somnis són la via règia a l’inconscient i
l’inconscient és quelcom a tenir en compte valgui la paradoxa. Darrera de la psicoanàlisi hi ha un munt de persones més o menys sàvies amb el desig de desvelar allò que ens permet viure de la millor manera possible, això sí, cadascú la seva.
*LA INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS. SIGMUND FREUD. Trad. JOAN LEITA. Ed. Empúries. 2 volums.
Juliol 2018