Uns cossos que es mouen al ritme d’una música molt energètica. Uns cossos que volen arribar al límit de si mateixos amb torsions i girs gairebé inhumans. Però gaudeixen i en el seu gaudi fan gaudir a qui mira. Són cossos que no ballen sols, sobretot ballen en grup. Però no només són cossos, són nois i noies fascinats amb el hip hop, que sobretot s’ho passen bé. El nom és poc important, el significatiu és el que
expressa. Expressa un desig d’alliberar-se de tot definitivament, impossible!, en un espai i un temps sense religió, ni ideologia, ni tradicions. Només el cos en la seva versió més extrema i moltes ganes de superació. El component sensual no és el seu fort, sinó que sembla que vol trencar també amb els gèneres. Sobretot són noies i algun noi que escullen exhibir-se, de manera excel·lent, recordant-nos els temps que corren. Unes generacions que pugen sense masses tabús, que ho volen esberlar tot en nom de l’experiència individual. Ara més que mai no necessiten ningú que els guiï, potser només que els acompanyin. Dels balls de saló, als balls excèntrics del hippies, passant pels balls radicals de la discoteca, ara som al ball individual que es vol alliberar de tot però no sol sinó en grup. Em fascina el moviment al límit i l’expressió a les cares certament paradoxal. Passió és la paraula que ho simplifica i tot allò que es fa amb passió val la pena. La passió es transmet, s’encomana, fa grup.
Gràcies!
Juny 2019