Explicar contes és un esdeveniment cultural que beu de la necessitat humana d'expressar-nos. Els contes ensenyen a parlar i mostren les vicissituds de la vida, són com una preparació pels nens i nenes. Ens il·lustren amb idees prou importants com l'esforç, el porquet que treballa i aconsegueix foragitar el llop amb la seva casa de maons, les aparences, el llop que es vol passar per la mare i s'enfarina les potes de blanc, però també són bel·licistes, el Gegant del Pi, o terribles i sanguinaris, com en Patufet que se'l menja un bou. En general tenen missatge de preparació i recordatori.
Actualment, molt preocupats pel políticament correcte hem posat en dubte l'adequació dels contes clàssics. Es considera que alguns són sexistes o promouen els rols de dona objecte, la rateta que escombrava l'escaleta o la ventafocs en són exemples. És cert que els contes en el seu origen, abans que els endolcís Disney fins a embafar, eren més crus i terribles, Hans Christian Andersen. Llavors els contes com qualsevol producte cultural viuen d'acord amb l'època que són escrits, per tant reflecteixen la manera de viure. Sonen tambors d'un escorament a la dreta, una dreta que semblava superada. Els contes són i seran sempre un altre element de llibertat on cada família, cada escola, cada explicador, expressarà i cada oient escoltarà a la seva manera. Necessiten boca i orelles que a vegades semblen menystingudes en comparació als ulls.
Juliol 2019