Tenir l’experiència de la grip és bastant desconcertant. Ho és perquè se’t fa evident que som fràgils i en la malaltia un n’és corporalment conscient. A més és una malaltia que el departament de salut aconsella no fer res o poc, deixar passar les dues setmanes de rigor, normalment sense més conseqüències, hidratar-te i si fa falta per alleugerir algun símptoma, algun paracetamol. És així, som moltes coses però també som un organisme que en psicoanàlisi situem en el real. El real és allò que va més enllà de la cultura, de la imatge, l’inevitable, no té a veure amb el concepte quotidià de la realitat. Les malalties formen part d’aquest real i els símptomes la manera d’expressar-se . Doncs amb la grip tot es desballesta; bonic aquest verb desballestar que en el DIEC* diu destruir el degut enllaç, l’ajust, de les peces de què es compon. Doncs d’això es tracta la grip d’una destrucció temporal dels enllaços, de les peces que et lligaven a la vida, al carrer, que t’obliga a marxar-ne durant uns dies per aballestar-te. Molta gent i també el propi malalt es sorprèn de lo aixafat que es sent, de la debilitat que sent el cos i el dolor. Tot d’una ja et trobes millor, ja tornes a ser tu, la malaltia que t’havia arrabassat el jo te l’ha tornat i llavors és quan et vols assegurar que està sencer que no has perdut res. Som un aballestament que en principi funciona però que també es pot desllorigar per tornar a composar-se. Això sí cadascú té la seva pròpia composició, estructura, estil i fins i tot manera de posar-se malalt. Amb la grip no hi ha res a fer, s’ha de parar, recloure’t i cuidar-te. Sovint si vas de mil homes la malaltia dura més. Potser el cos et demana un moment per pensar.
*Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans
Març 2019