Aventura és un mot d’origen llatí, adventura, format per ad- que vol dir aproximació i –ventura, el que ha de venir. L’aventura ens parla del desconegut, d’una actitud front la vida d’obertura, de descoberta. Vivim en l’era de la seguretat, sembla que com més lligat ho tinguem tot, lligat, vist, tancat, preparat, assegurat, parlat, organitzat i dit la vida va millor. Google seria l’antonomàsia d’això que vull
transmetre, un software que ens permet amb un clic saber-ho tot de qualsevol cosa. Però què perdem amb aquest tenir-ho tot, voler-ho tot? l’imprevist que és font de creixement i saber.
Allò que ens sorprèn, que ens és incòmode, que ens mou i ens fa subjectes. Si ho volem tenir tot a la mà perdem la frescor i ens tornem exigents. La societat de l’exigència, tot controlat, tot com esperàvem, obviant la incertesa que és inherent a la vida. Podem imaginar dos vessants d’una mateixa muntanya,
a un cantó la certesa, seguretat, previsibilitat i a l’altre la incertesa i l’aventura, estem tant avocats a una pendent que sembla que ens hem oblidat de l’altre. Hem oblidat els mites grecs, les històries d’herois, les històries sorprenents?
Si la tecnologia de principis del segle XXI ens ha donat tant sobretot en quant a excés a la informació, no ens ha de treure aquell esperit aventurer que tants rius de tinta ha fet córrer i mons ha construït.
Juliol 2016