La psicoanàlisi és una teoria i una pràctica que va començar amb el desconcert que allà a finals del segle XIX provocaven una sèrie de simptomatologies que afectaven sobretot a les dones i que es va acabar dient histèria. Sigmund Freud va treballar intensament i rodejat per l’ambient de la època, molt diferent de l’actual, a què venien aquelles paràlisis sense origen orgànic, aquells mutismes inexplicables o aquelles reaccions desmesurades. D’aquells principis, d’aquells malestars de voltant 1900 en queda tot el coneixement que se’n va extreure, però la psicoanàlisi com la societat no ha parat d’evolucionar. Actualment es planteja el fet que s’ha passa d’un humanisme autoritari a una tecno-ciència sense una autoritat gaire visible, el que Zigmunt Baumann no va deixar de repetir com a modernitat líquida. Si antigament uns pares autoritaris provocaven simptomatologies histèriques a les noies, semblaria que actualment vivim els temps d’una falta de referència clara. El futur està, més que mai, en mans d’aquells que es volen atrevir des de la pròpia experiència, més enllà dels amos, a descobrir què és la vida. Una recerca individual que té al subjecte com a protagonista.
Juliol 2017