Per què els psicoanalistes estem tant implicats amb la subjectivitat?, per què la defensem a capa i espasa?, per què considerem que el subjecte és l’objecte de la nostra pràctica? El subjecte és aquell individu que té la capacitat de desitjar i de construir un sentit. El subjecte és aquell que s’ha posat a caminar amb les eines que li són pròpies i està decidit a fer-les servir de la millor manera. El subjecte és aquell conscient de la finitud de la vida que no té temps de perdre’s en maldecaps innecessaris i amb gaires submissions. La llibertat és doncs la finalitat del subjecte , la llibertatque hagi escollit. No és res fàcil esdevenir subjecte, sempre hi ha una fantasmàtica que ens té capturats sense saber-ho, sense que ens donem compte. Estem alienats en la nostra pròpia història, cultura, família. Finalment el subjecte no és per si mateix, està condicionat pels lligams socials i de discurs i és això el que possibilita el seu desig, fer córrer els discursos, la paraula. Cada acte col·lectiu i individual es basa amb la premissa que sols no som res però que solament amb el col·lectiu tampoc funcionem. És amb aquesta tensió entre l’Altre i el subjecte que la vida segueix el seu curs. Hi ha vegades que això es complica de mala manera i apareixen conflictes i neguits. És en aquest lloc on es situa el psicoanalista per mirar de treure’n l’aigua clara i així donar pas al subjecte i als seus desitjos. Entre les vicissituds.
Agost 2017