A vegades em pregunto com viuran els infants la situació política actual i quina és la millor manera de plantejar-ho per part dels pares i mares. La resposta és tan diversa com famílies hi ha, doncs cadascú ho fa a la seva manera. Des d’aquells que opten per amagar tot el que té a veure amb la política, com si dels conflictes sempre en sortís quelcom dolent, com d’aquells i des de la posició oposada impliquen als fills en totes les lluites i en tots els esdeveniments. Penso que en aquest cas la via del mig serà la millor. Sobretot perquè els infants no tenen la percepció de la realitat preparada per la comprensió del fet polític. És una dimensió abstracte de la vida que no poden concebre. Però tampoc és qüestió amagar-los la realitat conflictiva que és implícita a la vida. Llavors potser el més adient és deixar que experimentin la política respectant la seva manera. No ha de ser massa seriós per molt que per nosaltres ho pugui ser. Haurem d’acceptar les contradiccions que ens plantejaran i parlar-los de la manera que ells ho entenguin. Els nens i nenes són esponges del que passa i tenen l’habilitat de captar i metabolitzar sobretot allò que no es diu.
No hem d’oblidar que tot allò que experimentin de petits influirà en la manera de percebre la vida d’adults i llavors hem de ser molt curosos de com els transmetem les coses. La primera reacció ben natural és voler saber sobre aquella o altre cosa que sembla tant important de les noticies i ens ho preguntaran. La primera i ben natural reacció dels progenitors és la protecció i potser el no accés a aquella realitat conflictiva. Aquí hi entrarà el criteri de cadascú però el que si és necessari és que hi posem paraules perquè entenguin, potser no tot, potser parcialment. Les paraules serveixen per recobrir l’experiència i està de la mà dels pares i mares ensenyar als fills a moure’s per la vida amb les dificultats que això implica. La capacitat de parlar és el ens fa humans i a l’hora el que ens humanitza.
Novembre 2017