Què important l’entesa entre aquestes dues institucions! i que complexa alhora. Antigament, els mestres tenien un lloc en la societat d’autoritat, eren respectats pels pares i solien ser temuts pels nens. El regle
i l’esborrador tenien a vegades una funció diferent de la oficial. Ara tot ha canviat! Fins i tot hi ha mestres que tenen por dels alumnes. Vivim el temps de la desconstrucció, tot es separa en parts i se li treu la substància, hi ha un discurs en lo social que tendeix a la buidor com si l’únic important fos el
gaudi consumista. Fa molt que en parlo d’això, la promesa d’un ben estar a través del consum a quallat profundament a les consciències de les persones. Però el consum és la relació del subjecte amb l’objecte, no amb un altre subjecte. Per això tenen tant d’èxit els centres comercials i els petits
comerços potser van de baixa. L’era líquida.
Tot això pensareu que pot ser una exageració i potser ho és, doncs no pretenc saber-ho tot, però penso que el bon lligam escola-família és un de fonaments d’una societat sana. Sempre hi haurà discrepàncies, conflictes, punts de vista diferents. Això també és un lligam necessari. L’harmonia és estàtica i són millors les relacions dinàmiques.
Però hi ha vegades que la cosa no funciona, no va. Quelcom sobresurt de mala manera, el joc no és net i hi ha massa angoixa. En aquest moment apareixen preguntes difícils. Preguntes que demanen respostes urgents però que no són de fàcil contestar per la seva complexitat. Potser antigament simplement es silenciaven amb un cop de puny a la taula. En això si hem guanyat i podem parlar-ho. En aquest precís lloc i temps és on té sentit la tasca de la psicoteràpia. La de treballar durant un temps per mirar de desentrellar què fa que allò no vagi.
Família i escola
Octubre 2017