Quan va aparèixer el Whatsapp, com és costum amb les innovacions, n’hi va haver alguns que s’hi varen abraonar i d’altres que varen mostrar algun recel. La paraula Whatsapp és una ingeniosa fusió entre What’s up, que en angles vol dir, més o menys, què hi ha de nou i app. que és un abreujament d’application,aplicació en aquest cas de mòbil. El número d’usuaris és extraordinari, el mes de desembre del 2013 era de 400 milions i el febrer d’enguany ha arribat als 1000 milions d’usuaris.
Per un cantó, ens dona la possibilitat de comunicar-nos instantàneament amb els demès, incorpora els emoticonos que ens permeten expressar sentiments, inclou el double check per saber si s’ha llegit a
l’altre cantó, podem crear grups per fer comunicacions col·lectives.
Per l’altre cantó, promociona una relació superficial i ràpida, com si el món no anés prou ràpid, un parlar virtual que mai serà equiparable al tracte amb cos present, interposa uns dibuixets que
caricaturitzen els nostres sentiments, dona un aire d’imposició d’una resposta ràpida quan potser en aquell precís moment no ens ve de gust, provoca malentesos i no anima a una escriptura elaborada.
El Whatsapp o el Què hi ha de nou, que ve a ser el mateix, s’ha sabut incorporar a les nostres vides i a les nostres relacions de manera molt hàbil, tinguem criteri i eduquem per fer-ne un us racional. Si ens deixem portar només pels atractius acabarem ben enredats, nosaltres i els nostres fills. No, el Whatsapp tampoc ho és tot i com tot també té una part negativa.
Març 2016