L'amistat no es destrueix, es transforma

Com l’energia, l’amistat és motor de vida. Una vida sense ella és una vida trista, apagada. Com és d’important sentir que hi ha persones amb qui pots comptar, amb qui ens podem fer companyia. Però l’amistat no ha de ser un fre de la vitalitat, hi ha persones que s’hi aferren com a un clau roent,
no és un final és un bon principi.

L’important en aquest cas és que l’amistat quedi però es vagi transformant, es vagi adaptant al moment vital de cadascú, doncs no és el mateix tenir amics a la infància, que tenir-los a l’adolescència, a l’edat
adulta o a la vellesa. Quan som nens, l’amistat ens ajuda a descobrir i ens dona seguretat, a l’adolescència els amics ho són tot i van més enllà dels pares i la família, a l’edat adulta són aquells amb qui ens trobem més bé i a la vellesa simplement amb els que ens fem companyia.

Doncs per dir-ho d’alguna manera, l’amistat és la companyia dels altres que mai hauria de ser barrera pels propis anhels, ans tot el contrari. L’amistat com l’energia no es destrueix es transforma, però hem d’estar disposats a deixar-la córrer, per deixar-la transformar. Tot té les seves etapes i els seus moments.

És com el compromís, que pot acabar essent un presó. I acceptar la pèrdua és acceptar la vida.

Abril 2016