Què passa els dissabtes cap a les 10 de la nit? Heu sortit al carrer i heu mirat davant dels portals? Apareixen una muntanya de deixalles! Per què hi ha persones que opten per aquest tracte amb el rebuig?
Rebuig és tot allò que no volem a casa, rebutgem allò que produïm i que no té una utilitat per nosaltres. És ben cert que entrem, com no podia ser diferent, en el món de la subjectivitat. La manera com tractem el que excretem, paraula d’origen llatí que significa separar, és una qüestió individual i intransferible.
Sigmund Freud va teoritzar de manera brillant, les diferents etapes que passem les persones en relació a la pulsió, concepte diferent d’instint que ens separa dels animals. Entre aquestes fases hi ha la fase anal
on l’infant agafa consciència d’allò que excreta i se’n separa acabant per ser un oferiment a l’altre, un regal, quelcom que el reconeix a ell mateix diferent de l’altre.
Llavors, cal dir que aquestes muntanyes de merda que fan alguns barrejant tot tipus de deixalles: paper, envàs, rebuig, entre d’altres, expressen una falta total de consideració a l’altre social, bé, als altres. No
considera l’altre social com un lloc on dipositar respectuosament , civilitzadament les pròpies deixalles. L’ajuntament, autoritat competent en el tractament de les nostres deixalles, en demana per respecte al medi ambient que seleccionem les deixalles i no col·laborem amb l’emergència climàtica. Tan costa assumir aquesta deferència amb l’altre? És a dir, concedir a l’altre social un respecte en relació al que rebutgem i no fer-ho de qualsevol manera sinó d’una manera civilitzada.
No diem sempre que era millor viure a l’antiga roma que a l’edat mitjana pel tracte que tenien de la higiene i la salubritat? És una reflexió certament escatològica però necessària.