Avui parlava amb una noia d’Uruguai i m’explicava que al seu país no queden indígenes, que en la conquesta d’Amèrica els varen matar a tots. Per tant la història d’aquell país no té més de 200 anys, la que varen aportar els colons europeus. El menjar és europeu i les costums són europees. La globalització és un altre tipus de conquesta, en aquest cas amb pretensions globals. Té l’interès d’unificar-ho tot, de treure allò que diferencia i centrar-ho tot en aquest cas en l’u del consum. Aquesta globalització és mercantil, tendeix al mercat únic, a la moneda única i a l’esser humà vist únicament com a consumidor. Però som molt més que això i som sobretot en relació als demès… i tenim diferents cultures, tradicions, costums, llengües, maneres de ser, punts de vista. El que és el mateix empobreix la vida encara que ens faci gaudir, el que és diferent ens remou i a vegades ens fa sentir incomodes, parcials, ens fa adonar que som relatius i té a veure amb el subjecte. El subjecte és cadascú de nosaltres amb les nostres diferències i això ens enriqueix. En realitat ningú té la raó, només els bojos creuen que tenen la raó. La raó s’escola entre els dits de la vida. La globalització és un intent de fer-nos creure que la raó la té el mercat i que la resta és supèrflua. Que no importa res més que ser consumidor i acabem per ser consumidors de nosaltres mateixos. En contrapartida podem interessar-nos per la diferència i preguntar-nos què en volem fer de la vida nosaltres que som essers mortals.
Maig 2018