Què preferiu tenir molts amics o tenir-ne pocs i ben cuidats?, o tenir molt de tot o poc d’allò que us agrada més? o parlar pels descosits o dir allò que sabeu que us dona sentit? o demostrar que sou els millor o mostrar simplement el que sou? Preguntar-se si menys és més és acceptar que som limitats i que no és en l’excés i l’aparença que serem més feliços, sinó en poder realitzar allò que volem fer. No és poca cosa la qüestió! Si seguim el ramat, voldrem tenir lo bo i millor per ser ben vistos, si seguim el que ens estira més íntimament, voldrem sobretot no traicionar-nos a nosaltres mateixos. Potser la pregunta no ha de ser quantitativa sinó qualitativa. Potser no ha d’importar el quant sinó el què i el com. No tothom està disposat a preguntar-se sobre el què i el com perquè aquesta és una pregunta sobretot subjectiva, de cadascú. Sempre és més fàcil pensar que el valor està en la compte corrent. Som en relació a la mirada de l’altre o millor som en relació als propis desitjos?. El meu és que es digui alguna cosa que serveixi per alguna cosa, per això els meus escrits al Batec són tant curts, penso que menys és més. Com que m’agraden ponències on els ponents no s’enrotllen com una persiana i donen paraula als assistents o aquella expressió castellana tan bonica: “lo bueno, si breve, dos veces bueno”, que per exemple no és el mateix veure una copa de bon vi que emborratxar-se. Ni saber acceptar quan una cosa s’ha acabat que voler estirar i estirar del fil..
Abril 2018