Per què tenim aquesta fal·lera d’èxit? Què vol dir tenir èxit? Històricament s’ha valorat tant com ara l’èxit? Les societats anomenades postindustrials actuals presenten un panorama on es diu que s’ha superat la industrialització. Les societats industrials de l’obrer i l’amo s’han sobrepassat i hem entrat en un altre paradigma. Aquest nou paradigma posa en un primer pla l’individu i les seves experiències. Tot és en la mesura de l’individu i en conseqüència l’èxit de l’individu: primordial. Però si tot és en la mesura de l’individu, res ens lliga en principi a la col·lectivitat i l’esser humà està més sol que mai. Bé, de sols ho estem, però en els discursos quotidians s’impulsa a la competència amb els demès per obtenir aquest bé tan preuat: ser vistos en l’èxit. Sí, aquest ser vistos, mirats, reconeguts com a exitosos és ara el valor suprem. Però hi ha èxits i satisfaccions que poc tenen a veure en la mirada de l’altre, en el judici de l’altre. Són els èxits podem dir personals. Aquelles coses que només tenen a veure amb un mateix, en el que més íntimament desitgem i som i que a cadascú els significarà una cosa diferent. Són aquells desitjos, que demanen ser reconeguts i satisfets, que no es veuen, però si se senten. És allò que s’esdevé i camina sense masses problemes, allò que ens fa viure amb un somriure interior, allò que sentim més propi. No tinc cap dubte que són afortunats aquells que s’han endinsat en la dimensió subjectiva de la vida.
Gener 2018