El passat 9 de gener va morir a l’edat de 91 anys Zygmunt Bauman, a qui es va anomenar sociòleg de la modernitat líquida. Amb aquest adjectiu Bauman va escriure multitud de llibres com per exemple Amor líquid, Vida líquida, Por líquida, Temps líquids per provar d’explicar com vivim i com ens relacionem entre nosaltres. Líquid que podria ser sinònim d’incert i volàtil. Ens podem preguntar si exagera i no n’hi ha per tant; personalment dubto sobre els límits de les seves paraules. Per exemple n’hi ha una, adiaforització, paraula inventada per ell, que vol dir fer que l’acte i el propòsit d’aquest acte es tornin moralment neutres o irrellevants. Així doncs, els actes antigament, és difícil de situar l’espai temporal, eren regits per la moralitat, és a dir la concepció dels demès en uns valors com el respecte, l’honor
i la dignitat. Actualment això s’ha desfet i segons Bauman ja no sentim empatia pels altres. Cada època històrica té una manera de viure i actualment, semblaria, no és la més propícia per les relacions satisfactòries. Però, no podem oblidar que l’esser humà és social per naturalesa. Necessitem als altre
per viure i necessitem comunicar-nos per donar-li un sentit. Llavors, si els temps empenyen cap a la adiaforització haurem de fer us del criteri i plantejar-nos com ens volem relacionar amb els
demès. Si ens fixem multitud d’esdeveniments apunten a aquest plantejament, a aquesta pregunta, com m’haig de relacionar amb l’altre?. Des del meu punt de vista no hem de perdre la consideració als demès, sigui aquest qui sigui, podem dir que és el pol oposat a la adiaforització.
Considerar vol dir tenir en compte, vol dir valorar, vol dir conèixer. Això per no permetre que la vida no sigui més inhòspita del que és ara.
*https://ca.wikipedia.org/wiki/Zygmunt_Bauman
Febrer 2017