Mai en la història de la humanitat s’ha fotografiat tant com ara. El retrat, aquella imatge que significa alguna cosa per algú satura les xarxes socials i les retines humanes. Sumant això la immediatesa del mitjà digital fa que a alguns ens sembli una exageració tot plegat. Què ens donen que ens agrada tant? Aquí hi ha l’altre variable de la qüestió: l’ego. Podem dir que la imatge immediata que possibilita les xarxes socials alimenta l’ego, i de quina manera! Podem dir, doncs, que és la instantània d’aquell moment que fa que representem un moment que sempre és positiu. No sol haver-hi per les xarxes socials la representació de les misèries personals. Aquest positivisme exacerbat fa que aquests medis agafin un tarannà maníac. El maníac viu en un món on la seva realitat està saturada de positivisme, de gaudi, de la impressió boja de que es pot anar sempre endavant eternament. En realitat des del meu punt de vista és esgotador. És esgotador pel que mira, impactat per tal quantitat d’ego de les més diverses fonts i és esgotador pel que representa. Ho és perquè sempre que posem l’ego a funcionar hem de constituir una realitat, que si ve normalment fem de manera inconscient, quan ho fem a les xarxes té un component exhibicionista per tant superjoic. Hi ha per exemple alguna cas de youtuber que en un últim post, en un moment de gran èxit, s’acomiada dels milions de seguidors expressant d’alguna manera el que aquí intento transmetre, que no és altra cosa que està cansat i té els ulls inflats!
setembre '19