La col·lectivitat és un concepte difús perquè precisament està formada per persones. La col·lectivitat és un acord que pot ser temporal en relació a alguna idea. Ara són temps de fets col·lectius. Davant de la
situació tan injusta que viu la democràtica, no podem sinó actuar en favor dels valors de justícia, igualtat i fraternitat. Davant de la por de l’estat espanyol per canviar de fisonomia i fer-se més democràtica i moderna només queda el fet col·lectiu de la protesta i l’activisme. Una protesta formada per individus que constitueixen un col·lectiu. L’individu sol no pot fer massa a aquest nivell, però un conjunt d’individus amb acords fonamentals sobre el valor de la democràcia pot fer molt. Alguns lideren, d’altres actuen, d’altres aporten molt, d’altres no tant, cadascú a la seva manera i a les seves
possibilitats. La gràcia d’aquest moviment és la falta d’un lideratge clar i el seu caràcter no violent, que fa que cadascú hagi de preguntar-se a nivell íntim on està posicionat, sense caure en ideals encegadors. Dependrà de la seva història personal i familiar, de les dues o tres generacions anteriors, que ressona a
l’interior de cadascuna de les persones que formen aquesta col·lectivitat i en això rau la seva dignitat. La dignitat de lluitar pacíficament contra un passat que va ser injust i que ara ho torna a ser, la dignitat de transgredir el que havia estat transmès de forma més o menys clara des de generacions passades. La
democràcia i el republicanisme es basen en la possibilitat de transmetre a les noves generacions valors d’obertura, pluralitat i respecte per totes les llengües i cultures del món.
Algunes idees d’aquest text les he tret d’aquesta entrevista a Anna Miñarro, psicoanalista que investiga sobre el trauma i la transmissió generacional: https://www.vilaweb.cat/pdf/generador/?id=610540
novembre '19